Josep Renau i Berenguer
Va nàixer al Carrer de les comèdies, cantonada amb el Carrer de la Pau.[1] Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles Arts a València. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Va treballar també com fotògraf i muralista i els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), la seua celebritat es consolida amb els cartells editats per a donar suport a la República durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de València. L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realització del Guernica l'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts i Tècniques de París i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per a salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. En acabar la guerra, passa a França i és internat en un camp de refugiats a Argelers. Aconsegueix un visat per a Mèxic al maig de 1939, on treballarà per a revistes espanyoles en l'exili i on col·laborarà amb David Alfaro Siqueiros. D'aquest període daten els murals del Casino de Cuernavaca.
Jules Chéret
Jules Chéret (31 maig 1836 - 23 de setembre de 1932) va ser un pintor i litògraf francès que es convertiria en un mestre de l'art del cartell.
Va néixer a París, França en una família d'artesans pobres però creatius, una mancança econòmica que va significar que Jules Chéret tingués una educació molt limitada. Als tretze anys, va començar un aprenentatge de tres anys amb un litògraf i llavors el seu interès per la pintura el va portar a prendre un curs d'art a l'École Nationale de Dessin.
Com la majoria d'artistes novells, Chéret va estudiar les tècniques de diversos artistes, antics i moderns, visitant els museus de París. Encara que algunes de les seves pintures li van donar cert respecte, va ser el seu treball de crear cartells d'anuncis del que li va permetre pagar els seus comptes i que es va convertir després en objecte de la seva dedicació i pel que és recordat avui. Influenciat per les frívoles escenes representades en les obres de Jean-Honoré Fragonard i altres artistes rococós com ara Antoine Watteau, Chéret va crear el cartell vívid per als cabarets, teatres de varietats i els teatres com Eldorado, l'Paris Olympia, el Folies Bergère, l' Teatre de l'Òpera, el Alcazar d'Ete i el Moulin Rouge. A causa de la gran demanda, va ampliar el seu negoci per proporcionar els anuncis per a les representacions de companyies itinerants, festivals municipals i després per les begudes i licors, perfums, sabons, cosmètics i productes farmacèutics. Eventualment es va convertir en una important força de publicitat, sumant a les companyies de ferrocarrils i un bon nombre de negocis de fabricació a la seva llista de clients.
El 1895, Chéret va crear la col lecció Maîtres de l'affiche, una significativa publicació de reproduccions artístiques classificades més petites que oferien les millors obres de dinou artistes parisencs. El seu èxit va inspirar una indústria que va conèixer l'aparició d'una nova generació de dissenyadors i de pintors de cartells com ara Charles Gesmar i Henri de Toulouse-Lautrec. Un dels seus alumnes va ser Georges de Feurer (1868-1943). A la seva vellesa, Jules Chéret es va retirar al balsàmic clima de la Costa Blava a Niça. Va morir el 1932 als 96 anys i va ser enterrat al cementiri Saint-Vincent al barri Montmartre de París.
El 1933 va ser homenatjat amb una exposició pòstuma de les seves obres en el prestigiós Saló d'Automne a París. Amb els anys, els cartells de Chéret s'han convertit en objectes molt buscats pels col leccionistes arreu del món. El Museu de Belles Arts Jules Chéret està a Niça.
Va néixer a París, França en una família d'artesans pobres però creatius, una mancança econòmica que va significar que Jules Chéret tingués una educació molt limitada. Als tretze anys, va començar un aprenentatge de tres anys amb un litògraf i llavors el seu interès per la pintura el va portar a prendre un curs d'art a l'École Nationale de Dessin.
Com la majoria d'artistes novells, Chéret va estudiar les tècniques de diversos artistes, antics i moderns, visitant els museus de París. Encara que algunes de les seves pintures li van donar cert respecte, va ser el seu treball de crear cartells d'anuncis del que li va permetre pagar els seus comptes i que es va convertir després en objecte de la seva dedicació i pel que és recordat avui. Influenciat per les frívoles escenes representades en les obres de Jean-Honoré Fragonard i altres artistes rococós com ara Antoine Watteau, Chéret va crear el cartell vívid per als cabarets, teatres de varietats i els teatres com Eldorado, l'Paris Olympia, el Folies Bergère, l' Teatre de l'Òpera, el Alcazar d'Ete i el Moulin Rouge. A causa de la gran demanda, va ampliar el seu negoci per proporcionar els anuncis per a les representacions de companyies itinerants, festivals municipals i després per les begudes i licors, perfums, sabons, cosmètics i productes farmacèutics. Eventualment es va convertir en una important força de publicitat, sumant a les companyies de ferrocarrils i un bon nombre de negocis de fabricació a la seva llista de clients.
El 1895, Chéret va crear la col lecció Maîtres de l'affiche, una significativa publicació de reproduccions artístiques classificades més petites que oferien les millors obres de dinou artistes parisencs. El seu èxit va inspirar una indústria que va conèixer l'aparició d'una nova generació de dissenyadors i de pintors de cartells com ara Charles Gesmar i Henri de Toulouse-Lautrec. Un dels seus alumnes va ser Georges de Feurer (1868-1943). A la seva vellesa, Jules Chéret es va retirar al balsàmic clima de la Costa Blava a Niça. Va morir el 1932 als 96 anys i va ser enterrat al cementiri Saint-Vincent al barri Montmartre de París.
El 1933 va ser homenatjat amb una exposició pòstuma de les seves obres en el prestigiós Saló d'Automne a París. Amb els anys, els cartells de Chéret s'han convertit en objectes molt buscats pels col leccionistes arreu del món. El Museu de Belles Arts Jules Chéret està a Niça.
Henri de Toulouse-Lautrec
Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec pintor francès, (Hôtel du Bosc a Albi 24 de novembre de 1864 - Malromé 9 de setembre de 1901), destacà per la seva representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX.
En el segle XIX els matrimonis de la noblesa es realitzaven normalment entre parents per tal d'evitar les divisions territorials i la minva de les seves possessions. Aquest fou el cas dels pares d'Henri Toulouse-Lautrec, Alphonse de Toulouse-Lautrec-Monfa i la Comtessa Adèle Tapié de Celeyran, que eren cosins en primer grau. Henri fou el primogènit de la família. Quan tenia quatre anys, nasqué el seu germà Richard-Constantine, que morí un any després.
La incompatibilitat de caràcters d'ambdós cònjuges motivà la seva separació el 1868 i Henri quedà sota la cura de la seva mare.
La seva infància fou feliç fins que, com a conseqüència de la consanguinitat dels seus pares, Toulouse-Lautrec patí una malaltia que afectava el desenvolupament dels ossos anomenada picnodisostosis i que se li manifestà el 1874. La seva constitució òssia era dèbil i entre el maig de 1878 i l'agost de 1879 patí dues fractures als fèmurs d'ambdues cames que li impediren créixer més, assolint una altura de 1'52 m. Van provar de curar-lo mitjançant descàrregues elèctriques i posant-li una gran quantitat de plom als peus. Va pintar el primer quadre als 13 anys d'edat, anomenat Artillers a cavall. Tres anys després realitza el seu primer autoretrat on es pinta assegut darrere una taula, amb la cara coberta d'ombres i on no reflecteix les seves cames.
El 1881 Toulouse-Lautrec es trasllada a París. Decideix ser pintor, amb el recolzament del seu oncle Charles i uns pintors amics de la família, com en Princetau, John Lewis Brown i Jean-Louis Forain. Es admès a l'estudi de Léon Bonnat, que era un retratista de moda. Allí perfeccionà el seu dibuix, però el mestre li digué que dibuixava de forma horrible i que mai arribaria a res, si no fos pintant caricatures. S'equivocà.
En tancar-se el taller de Bonnat, el setembre de 1882, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, Fernand Cormon. A l'estudi de Cormon trobà i va fer amistat amb en Vincent van Gogh.
El 1884 Henri anà a viure a Montmartre, on tingué veïns com en Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el portà a freqüentar-los amb assiduïtat i a fer-se client predilecte d'alguns d'ells, tals com el "Saló de la Rue des Moulins", el "Moulin de la Galette", el "Moulin Rouge", "Le chat noir", etc. Tot allò relacionat amb aquest món de cabarets, inclosa la prostitució, constituí un dels temes principals de la seva obra. En les seves obres dels baixos fons de París hi pintava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes (la seva gran obsessió). A voltes les pintava mentre es camviaven, quan acabaven cada servei o quan esperaven una inspecció mèdica. Li preocupava reflectir els seus sentiments, presentar-les com les altres dones.
Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per a promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà molt Lautrec, ja que en les seves llargues nits als cabarets dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. Arribà a vendre pintures i fou reconegut. Tingué grans amigues com la ballarina Jane Avril, a la qual dedicà diversos quadres i cartells. Conegué ballarins reconeguts com en Valentí el sense óssos, que era notari de dia i ballarí de nit, pallassos i d'altres personatges de les festes i espectacles dels suburbis.
Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per a promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà molt Lautrec, ja que en les seves llargues nits als cabarets dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. Arribà a vendre pintures i fou reconegut. Tingué grans amigues com la ballarina Jane Avril, a la qual dedicà diversos quadres i cartells. Conegué ballarins reconeguts com en Valentí el sense óssos, que era notari de dia i ballarí de nit, pallassos i d'altres personatges de les festes i espectacles dels suburbis.
Tenia grans problemes amb l'alcohol, i va arribar a barrejar champagne, conyac i absenta en una mateixa copa i repetides vegades, fet que derivava sovint en follia. També va contraure la sífilis.
Criticava tot aquell que reflectia paisatges en els seus quadres, ja que ell opinava que allò que veritablement pagava la pena era la gent, el poble. Es considerava un cronista social i es mesclà amb el poble, el pintà i fou com ell.
Leonetto Cappiello
Leonetto Cappiello (nascut a Livorno, el 1875 i mort a Cannes el 1942) va ser un publicista, il.lustrador i caricaturista italià. Leonetto Cappiello, va néixer a Livorno (Itàlia) el 6 d'abril de 1875 i va morir a Cannes França, el 2 de febrer de 1942. Va ser pintor, artista i il.lustrador de cartell original italià. Amb seu a París al llindar del segle XIX, es va convertir en un naturalitzat francès el 1930, es considera, arran de Jules Chéret, com el renovador del cartell a França. Leonetto Cappiello va fer els seus estudis a Livorno i publica a Itàlia a l'edat de vint anys el seu primer àlbum de caricatures. Instal.lat el 1898 a París, on va iniciar la seva carrera com a dibuixant d'historietes, va treballar per molts diaris, inclòs Le Rire, Le Sourire, L'Assiette au Beurre, Le Cri de París. Un any més tard, va obtenir un gran èxit pel llançament d'un àlbum, les nostres actrius, retrats sintètiques, publicat per La Revue Blanche a 1899.Su carrera de carteller comença l'any següent i continua fins a 1930. Segueix sent fidel a la casa d'impressió Vercasson fins a principis de 1920, segueix al seu lloc i comença la impressió, al mateix temps a treballar regularment per a l'editorial Devambez. Leonetto Cappiello també és conegut per la seva grotesc estatuetes, d'argila o de guix, com Réjane i "Yvette Guilbert, i per les seves il lustracions per a llibres com La Princesa de Babilònia, de Voltaire i el poeta assassinat d'Apollinaire, i pels seus retrats, entre ells de Henri de Regnier i del seu cunyat Paul Adam.
Lucien Bernhard
Lucian Bernhard (15 març 1883-29 maig 1972) va ser un dissenyador gràfic alemany, professor, dissenyador d'interiors, i l'artista durant la primera meitat del segle XX. Va néixer a Stuttgart, Alemanya, el 15 de març de 1883, Emil Kahn en una família jueva, però va canviar el 1905 al seu pseudònim més conegut. El seu nom és sovint escrit Lucien.
Va ser influent en ajudar a crear l'estil de disseny conegut com Plakatstil (Cartell d'Estil), que utilitza imatges reductivas i plans de color, així com Sachplakat ('cartell objecte ") que restringeix la imatge simplement l'objecte anunciat l'ésser i el nom de marca. També va ser conegut pels seus dissenys de sabates Stiller, Manoli cigarrets i llumins Priester. [1]
Tot i que va estudiar breument a l'Acadèmia de Munic, va ser en gran mesura autodidacta. Es va traslladar a Berlín el 1901 on va treballar com a dissenyador de cartells i director d'art per a revistes. El 1920 es va convertir en un professor de l'Akademie der Künste fins a 1923, quan va emigrar a Nova York. El 1928 es va obrir l'Estudi Contemporani amb Rockwell Kent, Paul Poiret, Pablo Bruno, i Erich Mendelsohn, on va treballar com a artista gràfic i dissenyador d'interiors. Després de 1930 va treballar principalment com a pintor i escultor fins que va morir el 29 de maig de 1972. [2]
Lucian Bernhard era el pare de la fotògrafa Ruth Bernhard.
Va ser influent en ajudar a crear l'estil de disseny conegut com Plakatstil (Cartell d'Estil), que utilitza imatges reductivas i plans de color, així com Sachplakat ('cartell objecte ") que restringeix la imatge simplement l'objecte anunciat l'ésser i el nom de marca. També va ser conegut pels seus dissenys de sabates Stiller, Manoli cigarrets i llumins Priester. [1]
Tot i que va estudiar breument a l'Acadèmia de Munic, va ser en gran mesura autodidacta. Es va traslladar a Berlín el 1901 on va treballar com a dissenyador de cartells i director d'art per a revistes. El 1920 es va convertir en un professor de l'Akademie der Künste fins a 1923, quan va emigrar a Nova York. El 1928 es va obrir l'Estudi Contemporani amb Rockwell Kent, Paul Poiret, Pablo Bruno, i Erich Mendelsohn, on va treballar com a artista gràfic i dissenyador d'interiors. Després de 1930 va treballar principalment com a pintor i escultor fins que va morir el 29 de maig de 1972. [2]
Lucian Bernhard era el pare de la fotògrafa Ruth Bernhard.
Alexandr Mijáilovich Ródtxenko (Rus: Александр Михайлович Родченкo, Sant Petersburg, 5 de desembre de 1891 - Moscou, 3 de Desembre de 1956), escultor, pintor, Dissenyador Gràfic i Fotògraf Rus, VA SER UN dels artistes Més polifacètics de la Rússia dels Vint anys Trenta i. VA SER UN dels Fundadors del constructivisme Rus Amb i va estar casat also l'artista Varvara Stepanova.
Ródtxenko Va néixer a Sant Petersburg a Una Família Obrera. "La seva Família" per si mateix un mut en Kazan un torn 1905. DESPRÉS Estudi a l'Escola d'Art de Kazan On s'impartien Classe Nikolai Feichin i Gueorgui Medvédev, i also En L'Institut Stroganov de Moscou. Rodchenko va fer els seus primers dibuixos abstractes, influenciat pel Suprematisme de Kasimir Malevich, el 1915. A l'Any Següent, Participo a "La Botiga", Exhibició Organitzada Per Vladímir Tatlin, qui va exercir una gran influència en el seu desenvolupament com artista.
Rodchenko, COM MOLTS membres de l'avant-garde, sí alinear els bolxevics en contra, Que El nomenar Director de l'Oficina del Museu i del Fons de Compres en 1920. Va ser el responsable de la reorganització de les Escoles d'Art i dels Museus. Entre 1920 i 1930 va impartir classes also En L'Estat Superior de Tallers d'Artistes-Tècnics (Vjutemas / Vjutein).
Ródtxenko Va tornar una Pintar una Finals de 1930 i atur de fotografiar el 1942, produint quadres expressionistes abstractes en els Anys 40. El Continu organitzant Exhibicions de Fotografies Per El Govern Duran Estós Anys. Va morir a Moscou el 1956.
Ródtxenko Va néixer a Sant Petersburg a Una Família Obrera. "La seva Família" per si mateix un mut en Kazan un torn 1905. DESPRÉS Estudi a l'Escola d'Art de Kazan On s'impartien Classe Nikolai Feichin i Gueorgui Medvédev, i also En L'Institut Stroganov de Moscou. Rodchenko va fer els seus primers dibuixos abstractes, influenciat pel Suprematisme de Kasimir Malevich, el 1915. A l'Any Següent, Participo a "La Botiga", Exhibició Organitzada Per Vladímir Tatlin, qui va exercir una gran influència en el seu desenvolupament com artista.
Rodchenko, COM MOLTS membres de l'avant-garde, sí alinear els bolxevics en contra, Que El nomenar Director de l'Oficina del Museu i del Fons de Compres en 1920. Va ser el responsable de la reorganització de les Escoles d'Art i dels Museus. Entre 1920 i 1930 va impartir classes also En L'Estat Superior de Tallers d'Artistes-Tècnics (Vjutemas / Vjutein).
Ródtxenko Va tornar una Pintar una Finals de 1930 i atur de fotografiar el 1942, produint quadres expressionistes abstractes en els Anys 40. El Continu organitzant Exhibicions de Fotografies Per El Govern Duran Estós Anys. Va morir a Moscou el 1956.
Adolphe Jean-Marie Mouron (24 de gener de 1901 - † 17 de juny de 1968), conegut pel pseudònim de Cassandre va ser un cartellista i dissenyador gràfic francès d'origen ucraïnès.
Nascut a Ucraïna el 1901, de pares francesos, de jove es va mudar a París on va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts i en l'Acadèmia Julian, l'hi pot considerar com el percursor del cartell modern tal com avui el coneixem.
En les seves obres es pot observar la influència de les avantguardes artístiques de l'època d'entreguerres del segle XX, com el cubisme, el purisme de Le Corbusier, i fins i tot el futurisme amb els recursos gràfics línies cinètiques i sensació de velocitats.
Nascut a Ucraïna el 1901, de pares francesos, de jove es va mudar a París on va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts i en l'Acadèmia Julian, l'hi pot considerar com el percursor del cartell modern tal com avui el coneixem.
En les seves obres es pot observar la influència de les avantguardes artístiques de l'època d'entreguerres del segle XX, com el cubisme, el purisme de Le Corbusier, i fins i tot el futurisme amb els recursos gràfics línies cinètiques i sensació de velocitats.
Milton Glaser, Nova York, 1929, il.lustradores i dissenyador Molt prolífic conegut sobretot Pels Seus dissenys per a discs i llibres.
Glaser estudi a la coneguda Cooper Union entre 1948 i 1951 per continuar la Seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts de Bolonya AMB el pintor Giorgio Morandi. Va fundar AMB Seymour Chwast el Push Pin Studio per, el 1974, crear la Seva pròpia companyia.
Ha creat mes de 300 cartells entre Els quals hi ha el famós de Bob Dylan, un símbol dels anys Seixanta. Glaser S'ha dedica't al disseny editorial ia la identitat corporativa. En el primer camp ha treballat per a publicacions com Paris Macht, L'Express, Esquire o Village Voice i La Vanguardia (1987-1989) per a realitzar un canvi en AQUESTA publicació coincidint AMB el SEU pas al color.
Ha creat mes de 300 cartells entre Els quals hi ha el famós de Bob Dylan, un símbol dels anys Seixanta. Glaser S'ha dedica't al disseny editorial ia la identitat corporativa. En el primer camp ha treballat per a publicacions com Paris Macht, L'Express, Esquire o Village Voice i La Vanguardia (1987-1989) per a realitzar un canvi en AQUESTA publicació coincidint AMB el SEU pas al color.
En identitat corporativa, des de Finals dels setanta és va s'encarregaran d'un gran Projecte per a la companyia Grand Union, una cadena de Supermercats Als Estats Units. També crec el logotip de DC Comics. El 1981 va crear el conegut símbol per I love New York. L'estil de Glaser és caracteritza per l'eclecticisme i AQUESTA influït per nombroses fonts Tot i que Sempre ha donatiu a la il lustració una importància gran. Ha Dissenyat uns quants Tipus de lletra, la majoria d caràcter decoratiu i escassament llegibles, com a reflex d'AQUESTA orientació Seva Molt allunyada de l'ortodòxia metodològica. La Seva Concepció creativa s'acosta més a la d'un artista tradicional que s'expressa en la Seva obra una particular Visió del món.
Wolfgang Weingart (nascut el 1941 a la vall de Salem, Alemanya, prop de la frontera amb Suïssa) és un dissenyador de renom internacional gràfic i tipògraf. La seva obra es classifica com la tipografia suïssa i se li acredita com "el pare" de la New Wave o tipografia suïssa Punk.
Weingart va néixer el 1941 a la vall de Salem, on va passar la seva infància. El 1954 es va traslladar a Lisboa amb la seva família i va desenvolupar un interès en els museus locals i de les arts.
A l'abril de 1958 va començar els seus estudis a l'Acadèmia Merz de Stuttgart, on va assistir a un programa de dos anys a aplicar les arts gràfiques. Va aprendre composició tipogràfica, linòleum i fusta d'impressió.
Entre 1960 i 1963 va completar la seva formació com tipògraf en una impremta petita a Stuttgart, on va treballar sobretot fent que componen la mà. Va ser aquí on per primera vegada familiaritzats amb la tipografia suïssa i va anar aviat un entusiasta àvid.
El 1963 va presentar el seu treball d'Emil Ruder i Armin Hofmann, fundadors de la Schule für Gestaltung de Basilea (Basilea Escola de Disseny). Poc després de guanyar l'acceptació a l'escola, Hofmann ofereix una tipografia de 22 anys una posició d'ensenyar a la tipografia. Des 1974-1996, també es va convertir en un instructor a la Universitat de Yale Universitat d'Estiu Programa de Disseny Gràfic a Brissago. Durant més de quaranta anys ha donat conferències i va ensenyar extensament per Europa, Amèrica del Nord i del Sud, Àsia, Austràlia i Nova Zelanda. Es va retirar el 2004, però continua ensenyant un programa d'estiu a Basilea, Fonaments de Disseny i Tipografia.
